FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suggeriment, insinuació, instigació. Prestar l'orella a les suggestions d'algú. Fet de venir a la pensa una idea o intimació capaç de produir una reacció automàtica com ara l'acompliment de certs actes, la percepció de certes sensacions. Procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ocórrer. Encontre o esdeveniment casual. Idea que ocorre de sobte. Pensada enginyosa, aguda. Aparició d'un element lingüístic en un enunciat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiat, proporcionat, completament suficient, a un objecte, un fi, un propòsit. Definició adequada. Remei adequat. Compensació adequada. Idea adequada. En ling., que presenta adequació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una idea fixa, una preocupació persistent, apoderar-se de l'esperit (d'algú). Obsessionar-se per una fotesa. Obsessionar-se per la política, per fer diners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
assaltà la platea. Un pensament, una idea, un dubte, etc., la mort, una malaltia, sobrevenir (a algú) sobtadament. L'assaltà el temor de no fer-ho bé. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar penjat. Han despenjat el llum per netejar-lo. S'ha de despenjar la porta per entrar aquest moble. Cessar d'estar penjat. De la sotragada, els porticons s'han despenjat. Manifestar un pensament, una idea, un propòsit, estrany o absurd. Sempre et despenges amb acudits sense [...]
